Anaïs Vaugelade. Sopa de pedra. Barcelona: Corimbo, 2001

A Eduardo Mendoza se li atribueix una frase que m’agrada molt: si hagués d’endur-me només un llibre a una illa deserta, preferiria ofegar-me en el naufragi. Ben bé així em vaig sentir quan vaig haver de triar un àlbum per presentar-me. Si jo fos un àlbum, en seria molts… una biblioteca sencera, potser… Però n’hi ha un, Sopa de pedra d’Anaïs Vaugelade, que em serveix per il·lustrar les raons que m’han portat fins aquí, el que sé fer millor, i el que voldria que us emportéssiu de la meva presentació. Jo sóc el llop. Un llop que només porta una pedra, però que amb l’ajuda dels altres animals (és a dir, tots vosaltres) i amb una bona cassola (o sigui, aquest Somiari), és capaç de cuinar una deliciosa sopa de la qual tothom en treu profit. I si ara no ho enteneu, espero que d’aquí a 20 minuts ho veieu tan clar com jo i sortiu convençuts que, posant-hi les vostres cebes, carbassons, patates i pastanagues, la sopa que cuinarem serà encara molt millor…

Torna a Sílvia Fernández
Torna a CONVIDATS
Torna a PROGRAMA


Amb la col·laboració de:

Grup de treball de biblioteques infantils i juvenils JIM BOTÓ - Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

. . .

NASCUTS PER LLEGIR

Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona

SOMIARI a Twitter

#SOMIARI

Biblioteques de Barcelona a Twitter


%d bloggers like this: